Vés al contingut 
Per valorar un problema auditiu i entendre la necessitat de l'ús d'audiòfons, és imprescindible conèixer les funcions de l'oïda i les diferents parts que la componen. Quan acudim a un centre auditiu, ens atenen experts que coneixen en profunditat l'anatomia del sistema auditiu. Però si també estem al corrent del seu funcionament, ens ajudarà a comprendre millor la fragilitat i la importància d'un dels òrgans més sensibles del nostre cos.
Malgrat la seva aparent senzillesa en comparació amb la resta dels nostres sentits, a més de ser un òrgan molt sensible, l'oïda també és un sistema molt avançat. Simplificant, és l'òrgan de l'audició i de l'equilibri.
Partes de l'oïda
L'anatomia de l'oïda és força complexa. A grans trets, es divideix en tres parts principals:
- L'oïda extern, format per la part visible de l'oïda (aurícula o pavelló auricular) i el canal auditiu.
- L'oïda mitjana, que és un espai ple d'aire separat del conducte auditiu extern pel timpà. A dins hi trobem un pont format per tres ossicles (el martell, l'enclusa i l'estrep) que connecta el timpà amb l'oïda interna.
- L'oïda interna, una cavitat localitzada a l'interior del crani amb un conjunt de canals que giren sobre si mateixos que rep el nom de còclea. Al seu interior es troba l'òrgan de Corti, principal responsable de l'audició.
Com funciona l'oïda
Com dèiem anteriorment, el sistema auditiu, en comparació amb els altres sentits, és relativament simple. Això és degut a que el procés pel qual les vibracions sonores es transformen en impulsos nerviosos, té un caràcter lineal. El so és transmès des de l'orella fins al nervi auditiu i d'aquest al cervell, per una cadena d'estructures internes.
Les vibracions sonores són recollides i canalitzades a l'orella externa. El pavelló auricular recull l'ona sonora i la reconduceix cap a l'orella mitjana mitjançant el canal auditiu. Després d'arribar al timpà, una membrana que separa l'orella externa de la mitjana, les ones sonores són transmeses als ossicles de l'orella mitjana. La transmissió de les vibracions a través dels ossicles fa que es mogui el líquid limfàtic de l'orella interna, un pas imprescindible per a la transducció del so (la transformació del so en impulsos nerviosos).
La còclea es troba coberta per una membrana anomenada finestra oval. Les vibracions dels ossicles arriben a la finestra oval que vibra, estimulant l'oïda interna. Aquesta membrana està situada en una secció de la còclea anomenada escala vestibular. Aquesta estructura està plena de perilimfa, que rep les vibracions i les transmet a la següent estructura de la còclea, l'escala timpànica.
A l'interior de la còclea, a l'escala coclear, es troba l'òrgan de Corti, on es produeix la transducció de les vibracions sonores en impulsos neuronals. I, finalment, el nervi auditiu és l'encarregat de transmetre la informació sonora des de l'oïda interna fins al sistema nerviós central.
Davant un problema auditiu
Com podem veure, l'oïda és un sistema complex, fràgil i sensible que solem descuidar. Davant qualsevol dubte, el millor és posar-se en mans de professionals. A Audiotek estem a la vostra disposició per aconsellar-vos i resoldre qualsevol dubte.
Font de les imatges: Partesdel, ComFuncionaQue
