Vés al contingut 
Parts de l'oïda: anatomia completa de l'oïda humana
El oïda és un dels òrgans sensorials més complexos i fascinants del cos humà. La seva funció principal és captar les ones sonores de l'entorn i convertir-les en senyals nerviosos que el cervell pugui interpretar. Per entendre com funciona l'oïda — i per què pèrdua auditiva— és essencial conèixer el les tres parts principals de l'orella: l'orella externa, l'orella mitjana i l'orella interna.
L'orella externa
L'orella externa és la part visible de l'orella i la primera a rebre el so. Consisteix en dues estructures principals:
El pavelló auricular (orella)
El pavelló auricular, comunament coneguda com l'orella, és l'estructura cartilaginosa que sobresurt del costat del cap. La seva forma irregular no és casualitat: està dissenyada per captar i concentrar les ones sonores, dirigint-les cap al conducte auditiu. A més, la seva geometria única ens ajuda a localitzar l'origen dels sons, permetent-nos distingir si provenen de davant, de darrere, de dalt o de sota.
El canal auditiu extern
El canal auditiu externs és un tub d'aproximadament 2,5 cm de llarg que connecta l'orella externa amb el timpan. Està folrat per una pell que produeix cerum (cera de l'oïda), una substància protectora que atrapa pols, bacteris i agents externs. El canal també amplifica lleugerament els sons de freqüència mitjana abans que arribin al timpà.
L'oïda mitjana
El orella mitjana és una cavitat plena d'aire situada darrere del timpà. La seva funció principal és amplificar i transmetre vibracions sonores de l'oïda externa a l'oïda interna. Es compon dels components següents:
El timpà (membrana timpànica)
El Timpà És una membrana fina i tensa d'uns 8–9 mm de diàmetre que actua com a barrera entre l'oïda externa i l'oïda mitjana. Quan les ones sonores la colpegen, vibra a una freqüència i amb una intensitat proporcional al so rebut. Un timpan perforat o una inflamació crònica pot causar una pèrdua auditiva significativa i hauria de ser tractada per un especialista.
Els ossets: martell, enclusa i estrep
Els petits ossos Aquests són els tres ossos més petits del cos humà i formen una cadena mecànica que transmet i amplifica les vibracions del timpan:
- Martell (malleus): Està directament adherit al timpan i és el primer a rebre les vibracions.
- Enclusa (incus): Actua com a enllaç intermediari entre el martell i l'estri.
- Estapes: És l'os més petit del cos humà. Transmet vibracions a la finestra oval del timpan intern.
Junts, els tres ossicles multipliquen la força de les vibracions sonores aproximadament 22 vegades, que permet amplificar els sons febles prou per estimular les cèl·lules de l'oïda interna.
La trompa d'Eustaqui
La trompa d'Eustaqui Connecta l'oïda mitjana amb la nasofaringe. La seva funció és igualar la pressió de l'aire a l'oïda mitjana amb la pressió atmosfèrica externa, cosa que és essencial perquè el timpà vibri correctament. S'obre en empassar, badallar o mastegar. Si no funciona correctament, això pot causar una sensació d'oïdes taponades, dolor i una major susceptibilitat a infeccions de l'oïda mitjana.
L'oïda interna
El orella interna, també conegut com el laberint, és la part més complexa. Consisteix en cavitats i canals plens de líquid i és responsable tant de la audició així com el equilibri.
La còclea (cargol)
La còclea és una cavitat en forma de cargol que, quan es desplega, mesura uns 35 mm de longitud. És l'òrgan central de l'oïda. A l'interior hi ha el Òrgan de Corti, que acull aproximadament 15.000 cèl·lules ciliades. Aquestes cèl·lules converteixen les vibracions mecàniques en impulsos elèctrics que s'envien al cervell a través del nervi auditiu. Les cèl·lules ciliades són molt vulnerables: l'exposició prolongada a sorolls forts o l'envelliment pot causar-los danys permanents. irreversible.
El nervi auditiu (nervi coclear)
El nervi auditiu Transmet els impulsos elèctrics generats a la còclea fins al còrtex auditiu del cervell, on s'interpreten com a sons. Forma part del vuitè nervi cranial (nervi vestibulocochlear). El dany en aquest nervi pot causar hipoacúsia neurosensorial, el tipus de pèrdua auditiva més comú en els adults.
El sistema vestibular
El sistema vestibular Consisteix en tres canals semicirculars i el vestíbul (útricle i sacúle). La seva funció és detectar els moviments del cap i mantenir l'equilibri. Els trastorns del sistema vestibular poden causar vertigen, marejos i inestabilitat. El Malaltia de Ménière, per exemple, afecta tant la còclea com el vestíbul.
Com funciona el procés auditiu, pas a pas
- Les ones sonores són captades per l'orella externa i dirigides cap al conducte auditiu extern.
- Les ones sonores fan vibrar el timpà.
- Les vibracions s'amplifiquen i es transmeten a través dels ossicles: martell → enuix → finestra oval.
- L'òrgan de Corti transmet les vibracions a la finestra oval, que connecta amb la còclea.
- A la còclea, les cèl·lules ciliades converteixen les vibracions en senyals elèctrics.
- El nervi auditiu transmet aquests senyals al còrtex auditiu del cervell.
- El cervell interpreta els senyals i els reconeix com a sons.
Les afeccions i problemes d'orella més comuns
Comprendre l'anatomia de l'oïda ens ajuda a entendre les causes dels problemes d'audició més comuns:
- Pèrdua auditiva conductiva: Que s'origina a l'oïda externa o mitjana (obstrucció per cerumen, perforació del timpan, otosclerosi, otitis mitjana).
- Pèrdua auditiva neurosensorial: Originant-se a la còclea o al nervi auditiu (pèrdua auditiva relacionada amb l'edat, soroll, ototoxicitat).
- Tinnitus: La percepció de sons de pit o de tinc-tinc sense cap font sonora externa.
- Vertigen paroxístic posicional benigne: Causat per partícules desplaçades en el sistema vestibular.
- Malaltia de Menière: Trastorn de l'oïda interna amb episodis de vertigen, pèrdua d'audició fluctuanta i tinnitus.
Quan s'ha de consultar un especialista?
Si experimentes algun d'aquests símptomes, et recomanem visitar un centre auditiu a Barcelona com Audiotek:
- Dificultat per entendre converses, especialment en entorns sorollosos.
- Una sensació d'orelles taponades o plenes.
- Roncament o brunzit persistent a les orelles (tinnitus).
- Vertigen o problemes d'equilibri.
- Mal d'orella o secreció de l'orella.
Preguntes freqüents sobre les parts de l'orella
Quants ossos hi ha a l'orella?
L'orella conté tres ossos (els ossicles): el martell, el enclusa i el estrib. Són els tres ossos més petits del cos humà i es troben a l'oïda mitjana.
Quina part de l'orella controla l'equilibri?
El sistema vestibular, situat a l'oïda interna, és responsable de l'equilibri. Consisteix en tres canals semicirculars i el vestíbul (útricle i sacúle), que detecten els moviments i la posició del cap.
Què és la cerumen i per a què serveix?
El cerum És una substància produïda per les glàndules del conducte auditiu extern. Protegix l'oïda de bacteris, pols i cossos estranys, i ajuda a mantenir el conducte humit. En excés, pot formar tapons que perjudiquen l'audició.
Es poden regenerar els fol·licles pilosos?
A diferència d'algunes espècies animals, el Els humans no poden regenerar les cèl·lules capil·lars. un cop danyat. Per això és essencial protegir la vostra audició des de ben joves: evitant l'exposició a sorolls forts i fent-vos proves d'oïda regularment.
Quina és la diferència entre 'oído' i 'oreja'?
La orella és simplement l'orella externa, la part cartilaginosa visible. La oïda és tot l'òrgan, que comprèn l'oïda externa, l'oïda mitjana i l'oïda interna. En el llenguatge quotidià, «oïda» i «oïda» s'utilitzen indistintament, tot i que tècnicament no són sinònims.
Si teniu cap inquietud sobre la vostra audició o la d'un familiar, a Audiotek tenim Audiòlegs especialistes que et poden fer una revisió auditiva completa i gratuïta.
