Vés al contingut 
L'orella externa és la part de l'orella que es troba visiblement i està formada pel pavelló auricular, el conducte auditiu extern i el timpà.
El pavelló auricular fa referència a l'àrea carnosa i externa de l'oïda que ajuda a recol·lectar els sons i dirigir-los cap al conducte auditiu extern. El conducte auditiu extern, per la seva banda, és un tub que connecta el pavelló auricular amb el timpà i està recobert de pell i conté borrissols i glàndules productores de cera. I, finalment, el timpà és una membrana prima que separa l'orella externa de l'orella mitjana.
Quan parlem, doncs, de patologies de l'orella externa, ens referim a afeccions que afecten alguna d'aquestes estructures i que poden ser causades per infeccions, lesions o factors ambientals.
Una de les característiques daquestes malalties és que són capaços daparèixer en persones de totes les edats. Els símptomes més comuns inclouen dolor, envermelliment, inflor i supuració, de fet, en alguns casos, les patologies de l'oïda externa causen pèrdua auditiva.
A continuació aprofundirem sobre algunes de les patologies de l'orella externa.
Patologies de l'oïda externa
L'orella externa s'encarrega d'amplificar les ones acústiques i dirigir-les al timpà. Visible en part a simple vista, aquesta part de l'oïda està composta d'una aurícula i un canal auditiu extern, i inclou una sèrie de músculs, lligaments, nervis i gots sanguinis.
Podem dir, a més, que aquesta zona oïda és molt important per a la percepció del so, de fet, està conformat per estructures fonamentals per amplificar les ones acústiques i dirigir-les cap al timpà.
Ara, l'oïda externa pot estar subjecte a diverses patologies. Algunes de les més comunes són:
- Otitis externa
L'otitis externa és una infecció del conducte auditiu extern. És la patologia de l'orella externa més comuna, i afecta principalment els nedadors o les persones que usen audiòfons i taps per a les orelles.
Les causes més comunes de l'otitis externa són bacteris, virus i fongs. Pel que fa als símptomes de l'otitis externa, els més comuns són dolor, envermelliment, inflor, secreció i pèrdua d'audició.
El tractament daquesta patologia depèn de la causa subjacent. Les infeccions bacterianes solen tractar-se amb antibiòtics. Les infeccions virals solen tractar-se amb analgèsics i antiinflamatoris, mentre que les infeccions fúngiques solen tractar-se amb antifúngics tòpics.
- Otomicosi
L'otomicosi consisteix en una infecció fúngica del conducte auditiu extern. Sol ser menys comú que l'otitis externa, però resulta més difícil de tractar. Sobretot perquè és causada per una varietat de fongs que es troben naturalment al medi ambient, com l'aspergillus niger, candida albicans, malassezia furfur i trichophyton rubrum.
Les persones poden contraure otomicosi si entren en contacte amb aquests fongs i tenen alguna condició que comprometi la barrera cutània de l'orella externa, com ara diabetis, immunitat debilitada, cirurgia o traumatisme de l'orella i otitis externa crònica.
Els símptomes de l'otomicosi suposen dolor, envermelliment, inflor, secreció i pèrdua d'audició i, el tractament, generalment consisteix en l'ús d'antifúngics tòpics o orals.
- Foruncle del conducte auditiu extern
Un furóncol del conducte auditiu extern és una infecció bacteriana d'un fol·licle pilós del conducte auditiu extern. És una afecció comuna que es presenta en persones de totes les edats, però és més comú en adults joves i homes.
Els furóncols del conducte auditiu extern són causats per una infecció bacteriana. El bacteri més comú que genera aquesta patologia és Staphylococcus aureus, un microorganisme que pot entrar al conducte auditiu extern a través d'una petita ferida o esgarrinxada a la pell.
Alguns dels símptomes d'un furóncol del conducte auditiu extern engloben dolor, envermelliment, inflor i secreció. El tractament, per part seva, consisteix en l'aplicació de calor local i l'ús d'antibiòtics tòpics. En casos greus, pot ser necessari drenar el furóncol.
- Pericondritis
La pericondritis es refereix a una infecció greu a la capa de teixit que envolta el cartílag de l'oïda externa i que de vegades és capaç de causar la pèrdua de la forma de l'orella.
Aquesta patologia de l'oïda externa pot ser causada per una varietat de factors com una infecció causada per bacteris, fongs o virus; lesions originades per talls o perforacions, i malalties cròniques com ara la diabetis o l'artritis reumatoide.
Els símptomes més comuns de la pericondritis són dolor, envermelliment, inflor i sensibilitat a l'oïda. El tractament sol consistir en l‟ús d‟antibiòtics i corticosteroides (per reduir la inflamació). En casos greus, de fet, pot ser necessària la cirurgia per drenar la infecció o eliminar el teixit mort.
- Otitis externa maligna
L'otitis externa maligna, també coneguda com a otitis externa necrosant, es tracta d'una infecció greu de l'orella externa que es pot estendre als ossos del crani. És una afecció rara, però pot ser mortal si no es tracta adequadament.
Parlem d'una patologia de l'oïda externa causada per bacteris. La més comuna que és la Pseudomonas aeruginosa. Això sí, les persones amb un sistema immunitari debilitat, diabetis o VIH, tenen un risc més gran de desenvolupar otitis externa maligna.
Alguns dels símptomes de l'otitis externa maligna són dolor intens, febre, envermelliment, inflor i secreció. D'altra banda, el tractament requereix antibiòtics intravenosos i, en casos greus, pot ser necessari un procediment quirúrgic per drenar la infecció, fins i tot reconstruir l'oïda.
Conclusions
Les patologies de l'orella externa es desenvolupen en persones de totes les edats. Hi ha els que, tanmateix, presenten un risc més gran de desenvolupar aquestes afeccions, com aquelles que practiquen esports aquàtics, que usen taps per a les orelles amb regularitat o que tenen un sistema immunitari debilitat.
El tractament de les patologies de l'orella externa depèn de la causa subjacent. Les infeccions solen tractar-se amb antibiòtics, mentre que les lesions poden requerir tractament quirúrgic i els factors ambientals tendeixen a demanar tractament mèdic o quirúrgic, segons la causa específica.
És important que les persones amb símptomes de patologies de l'orella externa consultin un metge per rebre el tractament adequat. El tractament primerenc pot ajudar a prevenir complicacions.
