Medicaments ototòxics: quins fàrmacs poden danyar la teva audició

Acabes un tractament i notes l'oïda rara. Un brunzit que abans no hi era, la sensació de tenir-la tapada o la impressió que la gent parla més fluix. No sempre és casualitat: existeixen medicaments ototòxics, fàrmacs capaços de danyar l'oïda interna i d'alterar l'audició, l'equilibri o totes dues coses. Alguns són d'ús freqüent; d'altres es reserven per a malalties greus. Per tant, més que alarmar-te, el més útil és saber quins són, quins senyals cal vigilar i quan convé mesurar l'audició en lloc d'esperar.

En aquest article repassem els grups de fàrmacs implicats seguint la informació de el Manual MSD per a professionals. També veuràs quins factors multipliquen el risc i com funciona el seguiment audiològic.

Abans de continuar, un avís que ens importa molt. Ningú ha d'abandonar ni modificar un tractament pel seu compte. Molts d'aquests fàrmacs s'usen en situacions greus on el benefici supera clarament el risc, i la decisió és sempre del metge prescriptor. El paper del centre auditiu és un altre: la monitorització audiològica, és a dir, una audiometria abans de començar que serveixi de línia de base, controls durant el tractament i seguiment després.

Què significa que un fàrmac sigui ototòxic

Ototòxic vol dir, literalment, tòxic per a l'oïda. Aquests fàrmacs afecten estructures de l'oïda interna: la còclea, que transforma el so en senyal nerviós, i el sistema vestibular, que sosté l'equilibri. El detall important és que les seves cèl·lules sensorials no es regenereixen. D'aquí que part del dany pugui quedar-se per sempre.

Ara bé, no tots els efectes són iguals. Certs medicaments ototòxics provoquen una alteració transitòria que reverteix en suspendre el tractament. Altres deixen una hipoacúsia permanent, de vegades profunda. I alguns afecten sobretot l'equilibri, sense que la persona noti res estrany en sentir. Si vols entendre millor com es classifica cada cas, t'ajudarà aquest repàs a els tipus d'hipoacúsia.

Coclear o vestibular: els dos fronts dels medicaments ototòxics

Aquesta distinció explica per què dues persones tractades amb fàrmacs semblants expliquen coses tan diferents. Una parla de xiulets; l'altra, de mareig. A la pràctica, el dany es reparteix així:

• Lesió coclear (cocleotoxicitat)apareix pèrdua auditiva, gairebé sempre en les dues orelles, i sovint s'acompanya de acúfens o tinnitus. Sol començar pels aguts, així que al principi costa més seguir les converses.
• Lesió vestibularl'audició es manté, però l'equilibri no. Es tradueix en inestabilitat en caminar, sensació de terra que es mou o vertigen. De fet, hi ha fàrmacs la toxicitat dels quals és sobretot vestibular.
• Dany mixtalguns casos combinen ambdós fronts.

Els antibiòtics aminoglucòsids, els medicaments ototòxics millor documentats

Són el grup clàssic. S'usen en infeccions sèries i el seu perfil està tan estudiat que se sap quin principi actiu tendeix a atacar l'oïda i quin l'equilibri.

• Estreptomicinainicia sobre tot la part vestibular, més que l'auditiva. El vèrtige sol ser transitori, tot i que la pèrdua vestibular pot persistir.
• Neomicinaés l'antibiòtic amb major efecte cocleotòxic. Pot provocar una hipoacúsia profunda i permanent.
• Kanamicina i amikacinapotencial cocleotòxic similar al de la neomicina, amb hipoacúsia profunda i permanent, però sense afectar l'equilibri.
• Gentamicinala seva toxicitat és principalment vestibular.
• Tobramicina: al contrari que l'anterior, actua principalment sobre la còclea.

Vancomicina i macròlids

Fora del grup anterior hi ha altres antibiòtics que també figuren entre els medicaments ototòxics. La vancomicina pot causar hipoúsia, sobretot en pacients amb insuficiència renal. I entre els macròlids, l'azitromicina s'ha associat a una hipoúsia que pot ser reversible o irreversible, tot i que en casos infreqüents.

Els quimioteràpics: cisplatí i carboplatí

En oncologia, el cisplatí i el carboplatí són els que reben més atenció des del punt de vista auditiu. Produeixen acúfens i hipoacúsia bilateral, progressiva i permanent. A més, el moment d'aparició és capritxós: es pot notar immediatament o retardar-se mesos després d'acabar el tractament.

Aquest retard fa que molts pacients no relacionin una cosa amb l'altra. Per això, quan s'empren medicaments ototòxics d'aquesta mena, el seguiment no hauria d'acabar el mateix dia que l'última sessió.

Els diürètics de l'ansa per via intravenosa

La furosemida i l'àcid etacrínic administrats per via intravenosa poden causar hipoacúsia profunda i permanent en pacients amb insuficiència renal. Dos matisos importen: la via, que aquí és intravenosa, i el perfil del pacient, perquè el ronyó condiciona com s'elimina el fàrmac.

Això no converteix qualsevol diürètic en un enemic. No obstant això, sí que explica per què a l'hospital es vigila tant l'audició de determinats pacients quan es combinen diversos medicaments ototòxics alhora.

Aspirina, salicilats i quinina: quan l'efecte sol revertir

Aquí arribem al grup que més gent coneix de prop. Per sobre d'uns 2 grams d'aspirina al dia poden aparèixer pèrdua auditiva i acúfens. La bona notícia és que aquests efectes són típicament reversibles en suspendre el fàrmac. Una cosa semblant passa amb la quinina, que s'associa a una hipoacúsia transitòria.

Tot i així, un xiulet nou mai no és un detall menor. Comenta-ho amb el teu metge i no ho normalitzis. En aquesta guia t'expliquem per què pots sentir un xiulet a l'orella.

Quins factors multipliquen el risc dels medicaments ototòxics

El medicament no funciona en un buit. Hi ha circumstàncies que augmenten la probabilitat de patir danys a l'oïda, i aquestes expliquen per què el metge ajusta els plans de tractament o sol·licita controls.

• La dosi i la durada del tractament.
• La insuficiència renal, perquè afecta l'eliminació del fàrmac.
• La velocitat d'infusió i la dosi acumulada.
• La combinació de diversos fàrmacs ototòxics alhora.
• La predisposició genètica, en concret les mutacions de l'ADN mitocondrial MT-RNR1.
• La vellesa i una hipoacúsia prèvia.

Aquest últim punt mereix una pausa. Si japarteixes d'una audició tocada, tens menys marge. Per això els medicaments ototòxics preocupen especialment en gent gran o en persones que arrosseguin una pèrdua prèvia per soroll o per edat. La Organització Mundial de la Salut inclou precisament aquests fàrmacs entre les causes evitables de pèrdua auditiva.

Senyals d'alarma que no has d'ignorar

L'oïda avisa, encara que de vegades ho fa ben fluixet. Aquests senyals haurien de portar-te a consultar sense esperar a la següent revisió:

• Tens d'acúfenos nousun xiulet, un brunzit o un siseig que abans no hi era.
• Sensació d'oïda tapada sense refredat ni canvis de pressió que ho justifiquin.
• Inestabilitat en caminar, mareig o sensació que l'entorn es mou.
• Dificultat per seguir converses, sobretot en grup o amb soroll de fons.

Cap d'aquests símptomes confirma per si sol que la causa siguin els medicaments ototòxics. Poden ser deguts a un tap de cera o a una otitis. Tot i així, si coincideixen amb un tractament en curs, mereixen una prova objectiva.

La monitorització audiològica: abans, durant i després

Repetim l'avís perquè és el cor d'aquest article. Ningú ha d'abandonar ni modificar un tractament pel seu compte: molts d'aquests fàrmacs s'administren en situacions greus on el benefici supera clarament el risc, i la decisió és sempre del metge prescriptor. El que sí que aporta el centre auditiu és la monitorització audiològica, amb audiometria abans de començar, controls durant el tractament i seguiment després.

1. Abansuna audiometria de referència. Sense aquest punt de partida és impossible saber si alguna cosa ha canviat.
2. Durant: controls periòdics segons la pauta que marqui l'equip mèdic. Detectar un descens aviat permet valorar alternatives a temps.
3. Després: seguiment en acabar. Recorda que amb alguns fàrmacs l'efecte es pot endarrerir mesos.

A l'audiometria tonal se li sol sumar una audiometria verbal, que mesura una cosa molt concreta: quant entens, no només quant sents. És informació valuosa, perquè la queixa més freqüent no és «no sento», sinó «sento però no entenc».

Llista de verificació: què fer si prens medicaments ototòxics

1. Pregunta abans de començar. Si et prescriuen un tractament prolongat o intravenós, planteja el dubte directament: convé una audiometria de base?
2. Desa els teus informes. Un audiograma antic val un imperi a l'hora de comparar.
3. Anota els símptomes i la data. Quan va començar el xiulet, en quina oïda, si va i ve.
4. Avisa el teu metge davant qualsevol canvi auditiu o d'equilibri. No esperis a la revisió anual.
5. Cuida la resta de factors. Protegeix-te del soroll intens mentre duri el tractament; sumar riscos mai no és una bona idea.
6. Fes una primera comprovació amb el nostre test auditiu gratuït en línia I, si alguna cosa no quadra, demana cita per a una audiometria completa.

Preguntes freqüents sobre medicaments ototòxics

Puc deixar el tractament si noto xiulets? No ho facis pel teu compte. Comunica el símptoma com més aviat millor a qui te l'ha prescrit i serà aquesta persona qui valori si n'ajusta la dosi, canvia de fàrmac o manté la pauta.

El dany és sempre permanent? No. Depèn del fàrmac: amb els salicilats o la quinina l'efecte sol revertir al suspendre'ls, mentre que amb la neomicina, l'amikacina o els quimioteràpics la hipoacúsia pot ser profunda i permanent.

Un col·liri o una pomada amb antibiòtic també compten? La preocupació principal rau en l'administració sistèmica i en tractaments perllongats. Tot i així, si tens el timpà perforat, consulta-ho abans d'utilitzar qualsevol producteòtic.

Quan m'he de fer l'audiometria de control? Idealment abans d'iniciar el tractament, durant el mateix segons indiqui el teu equip mèdic i en els mesos posteriors. Amb determinats medicaments ototòxics la pèrdua apareix amb retard, així que el control tardà importa.

I si ja tinc pèrdua auditiva prèvia? Llavors la vigilància ha de ser més estreta, perquè parteixes amb menys marge. Comenta-ho al teu metge abans de començar i tingues a mà el teu últim audiograma.

A Audiotek t'ajudem a vigilar la teva audició

Portem més de 20 anys als centres auditius d'Audiotek, a Granollers, Terrassa, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Castelldefels, El Masnou i Barcelona ciutat. Els nostres audioprotetistes titulats fan avaluacions auditives completes sense compromís, i aquest informe és el que necessites per comparar abans, durant i després d'un tractament.

Si finalment cal una solució auditiva, podràs provar audiòfons durant 30 dies en el teu dia a dia, no només a la cabina. Així comproves de debò si t'aporten el que esperes.

¿Estàs en tractament i notes alguna cosa diferent en la teva audició? Demana cita al teu centre Audiotek i ho mesurem. El teu metge decideix sobre el fàrmac; nosaltres ens ocupem que la teva oïda no passi desapercebuda.